L'educació 2.0: introducció i contextualització

L'educació 2.0 l'hem d'entendre grosso modo com el conjunt d'elements innovadors pedagògics que vol introduir-se progressivament dins del "model" educatiu actual, doncs l'educació tradicional del llibre de text i docent autocràtic està perdent tota la força i cal utilitzar-ne d'altres mètodes interactius d'aprenentatge més efectius. És evident que és necessari un periode de temps per adaptar-se a tot canvi ideològic i pràctic. De fet, un avenç força remarcable ja es va donar amb la introducció dels ordinadors i projectors a les aules, tot i que a priori no es va acollir amb molt optimisme, cal reconéixer que amb el pas del temps s'ha anat "descobrint" tot allò que poden oferir les TIC (Tecnologia de la Informació i Comunicació) i l'educació 2.0 en general. Aquest tipus de praxis educativa comporta que l'alumne prengui consciència que és part d'un engranatge d'aprenentatge co·lectiu, mai individual, en el qual tota una comunitat és la beneficiària del coneixement. Aquests coneixements s'adquiriran amb més agilitat, productivitat, fluidesa, etc. fent servir, per exemple, totes les eines que integren la Web 2.0, des de les xarxes socials com Facebook, Twitter, etc., passant per Youtube fins els propis moodles, blogs, wikis...

      Hem d'entendre l'educació 2.0 com l'educació de tots i per tothom, on cal cercar noves estratègies d'aprenentatge per assumir el coneixement global i integrador. No som estudiants singulars en el sentit literal, sino que hem de sentir-nos ben orgullosos de formar part d'una comunitat educativa que "es nutreix" de sí mateixa: tots aprenem de tots. 

Per aprofundir-ne més:

web 2.0 | juandon. Innovación y conocimiento

Què és el connectivisme?

El connectivisme el podem entendre com el procés de comunicació i interacció entre les persones que proporciona a tot el conjunt una veritable xarxa de coneixements, informacions, etc. Aquesta xarxa se serveix de molts mitjans per crear aquesta interrelació, entre ells, una gran quantitat d’eines innovadores interactives i obertes per a tothom.

    Aquest sistema es pot dur a terme tant de manera informal como a la pràctica més formal. De fet, existeixen dia a dia situacions quotidianes que poden representar un exemple de connectivisme, com podria ser el cas de l’explicació d’un avi al seu nét al tramvia de la transició de la Guerra civil a l’època actual, on l’emissor seria l’avi, el receptor  el nét  i totes aquelles persones que escolten la conversació. Al mateix temps el nét amb les seves preguntes passa a ser l’emissor i l’avi i els demés els receptors. D’altra banda, qualsevol situació formal on hi hagi present una instrucció (laboral, acadèmica, etc.) pot representar un altre exemple de connectivisme.

     

      La idea global és que tot un conjunt de persones es connecten per alimentar-se de coneixements, no cal que sigui en situacions formals, professionals ni acadèmiques, doncs  la socialització que participa en l’adquisició de coneixements està ben oberta a tots els públics. Ara bé, una eina prou útil i a l’abast de tothom per dur a terme aquest connectivisme és la Web 2.0, on trobem tota una gamma interessant de plataformes, mitjançant les quals podem compartir una gran quantitat de sapiència entre tots plegats, sense necessitat de formar part de cap tipus d’institució o similar, sinó amb l’únic objectiu de fer més efectiva la xarxa del coneixement.

        D'altra banda, podem citar dins del propi connectivisme diferentes formes d'aprenentatge, com són el cognitivsime, conductivisme i constructivisme. El cognitivisme és l’aprenentatge que s’esdevé com a conseqüència de la ratio humana. Tot i que no és programat, hi ha una veritable intenció per part de l’alumne per aconseguir uns resultats possibles servint-se sempre d’unes premisses racionals. Aprenentatge individual. El conductivisme és l’aprenentatge no formulat ni programat que neix de l’estímul per proporcionar una resposta  a una determinada qüestió.  Aprenentatge subjectiu individual. En darrer lloc el

constructivisme és l’aprenentatge construït i creat conscientment que pot experimentar canvis segons la situació, entorn, experiència, importància, etc. Aprenentatge de tipus subjectiu individual.

       Una possible conclusió, tot i que no resulta tan simple, seria el fet de considerar el connectivisme com l’element que integraria la resta de praxis d’aprenentatge. Així doncs, el podríem entendre com l’equilibri  que fa possible que aquests aprenentatges triomfin a la realitat.

Per conéixer-ne amb més detall i profunditat:

   - conectivismo | juandon. Innovación y conocimiento

 - Conectivismo y Social Learning | juandon. Innovación y conocimiento

Exemple d'activitat docent 2.0 a les xarxes socials: debat a Facebook

    

 

   Un exemple d’activitat força interessant per potenciar la relació entre iguals y un bon aprenentatge 2.0 és un debat obert a Facebook sobre, per exemple, avantatges i inconvenients sobre l’ús d’Internet.  La idea seria simple i senzilla però no per això menys eficient.  Trobo que amb aquest tipus d’activitat es fomenta  el treball en equip, el qual és indispensable avui dia tant a nivell acadèmic com laboral.

1. Es tractaria de crear un grup a Facebook amb el títol: Avantatges i Inconvenients de l’ús d’Internet. 

2. Es triarien els participants (els alumnes) i el professor en qüestió, únicament com a moderador del debat.

3. El professor convidaria als alumnes que s’agrupessin en dos grups: un per citar avantatges i l’altre pels inconvenients. Els propis alumnes farien els grups de forma ordenada i respectuosa.

4. Cada grup aportaria les seves idees i les posaria en comú.

5. El professor  actuaria únicament como a conductor-moderador del debat.

6. Amb tot el recull d’avantatges i inconvenients el conjunt de la classe hauria d’elaborar unes conclusions tenint en compte totes les idees exposades amb anterioritat. Per aconseguir-ho caldria que ho fessin de forma ordenada i disciplinada.