Què és el connectivisme?

El connectivisme el podem entendre com el procés de comunicació i interacció entre les persones que proporciona a tot el conjunt una veritable xarxa de coneixements, informacions, etc. Aquesta xarxa se serveix de molts mitjans per crear aquesta interrelació, entre ells, una gran quantitat d’eines innovadores interactives i obertes per a tothom.

    Aquest sistema es pot dur a terme tant de manera informal como a la pràctica més formal. De fet, existeixen dia a dia situacions quotidianes que poden representar un exemple de connectivisme, com podria ser el cas de l’explicació d’un avi al seu nét al tramvia de la transició de la Guerra civil a l’època actual, on l’emissor seria l’avi, el receptor  el nét  i totes aquelles persones que escolten la conversació. Al mateix temps el nét amb les seves preguntes passa a ser l’emissor i l’avi i els demés els receptors. D’altra banda, qualsevol situació formal on hi hagi present una instrucció (laboral, acadèmica, etc.) pot representar un altre exemple de connectivisme.

     

      La idea global és que tot un conjunt de persones es connecten per alimentar-se de coneixements, no cal que sigui en situacions formals, professionals ni acadèmiques, doncs  la socialització que participa en l’adquisició de coneixements està ben oberta a tots els públics. Ara bé, una eina prou útil i a l’abast de tothom per dur a terme aquest connectivisme és la Web 2.0, on trobem tota una gamma interessant de plataformes, mitjançant les quals podem compartir una gran quantitat de sapiència entre tots plegats, sense necessitat de formar part de cap tipus d’institució o similar, sinó amb l’únic objectiu de fer més efectiva la xarxa del coneixement.

        D'altra banda, podem citar dins del propi connectivisme diferentes formes d'aprenentatge, com són el cognitivsime, conductivisme i constructivisme. El cognitivisme és l’aprenentatge que s’esdevé com a conseqüència de la ratio humana. Tot i que no és programat, hi ha una veritable intenció per part de l’alumne per aconseguir uns resultats possibles servint-se sempre d’unes premisses racionals. Aprenentatge individual. El conductivisme és l’aprenentatge no formulat ni programat que neix de l’estímul per proporcionar una resposta  a una determinada qüestió.  Aprenentatge subjectiu individual. En darrer lloc el

constructivisme és l’aprenentatge construït i creat conscientment que pot experimentar canvis segons la situació, entorn, experiència, importància, etc. Aprenentatge de tipus subjectiu individual.

       Una possible conclusió, tot i que no resulta tan simple, seria el fet de considerar el connectivisme com l’element que integraria la resta de praxis d’aprenentatge. Així doncs, el podríem entendre com l’equilibri  que fa possible que aquests aprenentatges triomfin a la realitat.

Per conéixer-ne amb més detall i profunditat:

   - conectivismo | juandon. Innovación y conocimiento

 - Conectivismo y Social Learning | juandon. Innovación y conocimiento